El Barça deixa escapar una Champions que tenia a tocar

L’equip culer va ser incapaç d’aprofitar el seu avantatge al descans i es va veure superat per un Sporting (3-4) que va capgirar el marcador en cinc minuts d’èxtasi.

Els jugadors del Barça es lamenten davant l'eufòria dels lusitans a l'acabar el partit (PACO LARGO - FCB)

El Barça es va quedar a un pas de la glòria europea després de perdre una final que havia dominat amb mà de ferro durant la primera meitat. El conjunt d’Andreu Plaza no va tenir l’encert per sentenciar el partit estavellant fins a tres pilotes al pal i es va veure atropellat per l’equip lusità en la segona meitat. L’equip ho va intentar fins al final, però l’Sporting va saber administrar el seu avantatge al marcador per acabar aixecant el títol.

Inici dominant

El partit començava de la millor manera possible pel conjunt blaugrana. Encara no s’havia superat el primer minut de joc quan Marcenio va interceptar una passada llarga d’Alex Merlim, va sortir amb velocitat a la contra i, en arribar al balcó de l’àrea, va etzibar un burxot que es va colar per sota les cames del porter rival. El gol inicial va donar confiança als jugadors d’Andreu Plaza, que eren els qui desplegaven un joc més fluid i generaven les millors ocasions de perill.

Gairebé al minut 5 de la primera meitat, Esquerdinha va tenir el segon a les seves botes. El 10 blaugrana es va desfer del seu marcador amb un gran moviment amb el cos, però va ajustar el seu xut en excés en l’u contra u i la pilota va picar al pal. Andre Coelho va aconseguir contactar amb el refús, però no va tenir l’encert de situar-lo entre els tres pals per fer pujar el segon al marcador. El Barça seguia dominant i l’Sporting intentava buscar les seves en algunes ocasions aïllades que no aconseguien inquietar a la porteria blaugrana.

El Barça no donava treva i una passada en llarg de Dídac va trobar el cap d’Esquerdinha, que va rematar amb la mateixa fortuna que en l’acció anterior per enviar la pilota de nou a la fusta. Als últims minuts de la primera meitat, les forces es van equilibrar i van arribar uns moments de relatiu patiment pel Barça que va saber contrarrestar amb una gran defensa en bloc baix. L’equip culer no es va veure superat en cap moment, però el repartiment de les ocasions es va començar a igualar.

El segon abans del descans

Quan tots dos equips semblaven ja estar esperant el pas pels vestuaris, una bona recuperació de Daniel va permetre la transició en atac del Barça. En una situació de tres contra dos similar a la del primer gol, el brasiler aquest cop va optar per cedir a la dreta a Ximbinha, que va definir per sota de les cames de Guitta per marcar el segon. El Barça marxava amb dos gols d’avantatge al descans i amb la sensació d’haver estat superior al seu rival en tots els aspectes del joc.

Ximbinha, Daniel i Coelho celebren el gol que posava al Barça 2-0 al marcador (PACO LARGO - FCB)

L’inici de la segona meitat va ser una continuació dels últims minuts de la primera, amb les forces igualades i sense excessives ocasions clares, fet que afavoria als catalans a l’estar per davant al marcador. La primera gran ocasió de la represa va néixer en una altra bona passada llarga de Dídac, que va projectar a Adolfo a la contra perquè l’ex de Santa Coloma enviés la seva gardela al pal després del cop de palmell de Guitta.

Canvi de dinàmiques

Però del possible 3-0 es va passar al 2-1. Daniel es va llençar a terra per interceptar un xut d’Alex Merlim i la pilota va sortir rebutjada directe als peus de Tomas Paço que, davant la sortida de Dídac, va cedir-la al segon pal a Zicky perquè marquès a plaer. Després d’escurçar distàncies, l’Sporting va créixer i va passar a ser el clar dominador del partit. L’equip lusità va saber aprofitar la inèrcia del gol i tan sols dos minuts després Erick va rematar amb el cap una forta centrada de Pany Varela en una jugada d’estratègia per posar l’empat al marcador.

El gol va ser una gerra d’aigua freda pel Barça, que va veure com l’avantatge obtingut durant la primera meitat es diluïa encara amb molta final per davant. L’estampida portuguesa estava atropellant al Barça i Taynan va perdonar un gol cantat arribant com un coet al segon pal, en un preludi sobre què passaria després. Andreu Plaza va intentar frenar l’èxtasi dels lusitans amb un temps mort, però el Barça seguia atordit per cop dur que havia suposat l’empat.

Estocada final

Zicky feia mal a la defensa blaugrana cada vegada que encarava al seu defensa i sortia del regat. La jove perla portuguesa va forçar una bona falta al lateral de l’àrea que Taynan va xutar sense excessiva força pel pal de Dídac, que va estar un pèl desafortunat en l’acció i va desviar la pilota al pal. Joao Matos estava esperant amb la canya a punt i va empènyer la pilota a gol des de la mateixa línia per consumar la remuntada.

Andreu Plaza va decidir apostar pel joc de cinc per tractar d’aconseguir un gol que forcés la pròrroga, però el resultat va ser completament el contrari del desitjat. Ferrao va perdre una pilota perillosa, el xut del jugador de l’Sporting des de mitja pista es va estavellar contra el pal, però Pauleta va estar molt viu per agafar el rebot i posar-se dos gols per damunt. Ferrao va esmenar ràpidament el seu error en la jugada següent caçant el rebot d’un xut d’Esquerdinha per reduir distàncies, però al Barça se li va esgotar el temps per forçar l’empat al marcador.