L'Industrias perd la semifinal de Copa lluitant amb orgull

Un gol primerenc d'Albert Cardona fa somiar una afició que no ha deixat d'animar, però l'Inter reacciona amb una diana d'Eric abans del descans i Tripodi a la segona part (2-1), esgavellant la il·lusió colomenca.

El tanca del Santa Coloma, Sepe, estès a terra amb els seus companys després de la derrota. (FSGARCIA)

La decepció va ser majúscula. La il·lusió de l'amfitrió de la Copa del Rei era alimentada per un públic que encomanava la fe als jugadors que l'objectiu era possible. I les darreres victòries de prestigi contra el mateix Inter, Barça o Palma afegien més motius encara. Però l'anhel de l'Industrias Santa Coloma es va estroncar en una segona part en què no van poder capgirar el domini d'un Inter molt avesat a finals a cara o creu. Si bé la primera part va poder portar la batuta del partit, inaugurant el marcador i controlant el joc, ja els cinc primers minuts d'aquesta van ser un calvari que va acabar amb l'empat. En la segona part, els catalans van jugar amb més cor que cap i no van poder culminar la gesta.

L'ambient del matx era de luxe. Santa Coloma és el bressol del futbol sala europeu. De fet, és el club degà, el més antic d'Espanya, fundat l'any 1975. Tanmateix, l'Inter es va fundar uns mesos més tard, sent també un històric, però amb més capital i experiència en finals. Però els catalans jugaven a casa, en el pavelló recentment remodelat i amb una afició que va fer vibrar la pista. Els Santakos, la grada d'animació de l'Industrias, uniformats de vermell com de costum, es van encarregar de cantar i tocar el timbal sens parar, als quals es van sumar molts espectadors, que es van deixar la veu pel seu equip.

El partit va començar amb nervis i imprecisió dels catalans, que sortien afamats al terreny de joc. La possessió no els durava gaire i perdien massa pilotes, però mica en mica van transformar les ganes amb perill. Verdejo va avisar amb un xut a passada de Borja en una transició galopant. Però va ser el Albert Cardona, àlies "el Pirata", qui va foradar la xarxa tot just al minut cinc, en caçar el rebuig del porter madrileny del xut potent de l'ala David Álvarez. El gol va fer embogir l'afició, que va voler marcar terreny: "Això és Santa Coloma", bramaven els Santakos, acompanyats per bona part del públic. Tot seguit, Borja Puerta va fer una aturada providencial en un embat de l'Inter, que tornaria a ser contrarestat per un contracop fallit del Pirata i per la falta indirecta xutada per ell mateix i salvada miraculosament amb el cap per Raya.

Perdonar es paga car

Múltiples intercanvis de cops van deixar pas a la gran ocació al minut 10, quan Petry va fallar un gol cantat després que Drahovsky s'hagués driblat mig equip i l'hagués assistit. I qui perdona ho paga car: això li va passar al Santa Coloma. Però a l'Inter li mancava definició. Els xuts llunyans tots sortien per damunt del travesser i encara els costava respirar per la pressió asfixiant dels de Javi Rodríguez. El que de debò ho va canviar tot va ser un temps mort demanat per Tino Pérez, a cinc minuts pel descans. Des de llavors, l'Inter va augmentar molt la intensitat i va trencar el partit amb contracops constants, com un culminat per Borja, que sortia lleugerament desviat. Un temps mort colomenc no va revertir la dinàmica i, després d'una falta monumental no xiulada sobre Petry, i molt protestada pels aficionats de l'Industrias, va arribar l'empat. El català Khalib va perdre una pilota essent últim home, i això va propiciar una transició conduïda per Saldise i culminada per Eric Martel, que va marcar sense problemes.

L'Inter mana

La segona part va perpetuar el control de l'Inter del partit. Semblava que l’Industrias sortia revolucionat, però sense gaire precisió. Borja se'n va fer un tip de salvar l'equip, que intentava robar pilotes i sortir a l'atac, però sense encert. David Álvarez va relliscar a l'hora de disparar, Drahovsky va errar davant del porter... I a més, l'àrbitre permetia més contactes, ignorant les protestes d'un públic esverat. De la imprecisió va venir l'ofensiva madrilenya: el tanca Uri Santos, molt atent en defensa, va salvar un gol de Tripodi in extremis. Mentre la malastrugança de Cardona i Drahovsky va impedir cap gol més català.

Quan faltaven sis minuts pel final, Tripodi va marcar la definitiva diana de la semifinal, afusellant la centrada d'un servei de cantonada impecable. Però els colomencs no es van rendir. Quan faltaven tres minuts i mig pel final, Javi Rodríguez va optar pel porter jugador. Cardona va disposar d'una ocasió clara, però l'Inter també va perdonar. Malgrat que els aficionats animessin al crit de “sí que es pot”, no s'hi va poder fer res per capgirar la derrota: l'Inter juga la final aquest diumenge contra el Pozo Múrcia. Amb orgull, els jugadors van córrer fins al darrer segon, honrant la senyera de la samarreta i l'escut de la ciutat. Va ser un aprenentatge més, vital si volen entrar i disputar el Play-off. Perquè queden tres partits de la fase regular, i el seu somni continua. De les derrotes se n'aprèn tornant-se a aixecar.