Remuntada del Barça al Palau per recuperar la confiança

El conjunt blaugrana contraresta el gol inicial del Betis per acabar guanyant (3-1) i deixar enrere els fantasmes de la Champions.

Dyego intenta una jugada individual davant l'atenta mirada de Chaguinha. (ROGER PALÓS)

El Barça va vèncer al Real Betis a casa només sis dies després de la dolorosa derrota contra l’Sporting a la final de la Champions. L’equip d’Andreu Plaza, encara amb algunes seqüeles del tràgic desenllaç de Zadar, va començar amb una marxa menys que els seus rivals, però va ser capaç de reaccionar amb l’impuls extra de jugadors menys habituals. L’equip culer va notar l’escalf dels més de 800 espectadors que van omplir parcialment el Palau i va poder recuperar una confiança que havia quedat minvada de cara a l’imminent desenllaç de la lliga.

L’equip blaugrana buscava acostar-se a la part més alta de la classificació després de les punxades de Palma i Llevant per seguir escalant posicions i poder gaudir del factor pista en unes eliminatòries que es preveuen com les més igualades dels darrers anys. Davant seu, un sorprenent Real Betis que aquesta temporada ha aconseguit instal·lar-se a la zona còmoda de la taula i està enmig d’una lluita aferrissada per les darreres places d'accés al play-off pel títol.

Absències de pes

A les baixes ja conegudes de Lozano i Feixas, també s’hi van acabar sumant Adolfo i Ferrao, els dos màxims golejadors de l’equip en lliga, amb 12 i 17 gols respectivament. El pivot brasiler patia una lesió a la cuixa dreta, mentre que l’excolomenc va haver de passar pel quiròfan després de fracturar-se el quart metacarpià de la mà dreta a la final contra l’Sporting. Per tancar la convocatòria, Andreu Plaza va comptar amb el porter Óscar de la Faya i l’ala Santi Rufino del filial.

El tècnic gironí va sortir d’inici amb Dídac i un quartet de brasilers, amb Marcenio, Dyego, Ximbinha i Esquerdinha. Precisament el 7 del Barça va ser el primer que va fer lluir al porter rival en dos xuts des de la mitja distància que Sarmiento va repel·lir amb encert. La resposta del Betis, una pilota recuperada amb l’equip local desorganitzat i un cara a cara que va aturar amb gran encert Dídac davant d’Eric Pérez.

Gerra d’aigua freda

Però quan el Barça es començava a trobar més còmode sobre la pista, una bona jugada trenada per l’equip andalús va acabar amb una passada tensa d’Elias al segon pal perquè Burrito marqués a plaer. El Barça ho seguia intentant a través del domini de la pilota, però el pes de les ocasions continuava sent favorable al quadre sevillà. Una mala passada en llarg de Dyego va ser interceptada per la defensa bètica, que es va desplegar amb velocitat a la contra i Buendía va perdonar el segon a porta buida després d’una bona paret amb Burrito.

Els jugadors del Real Betis, Burrito i Elías, s'abracen després del primer gol. (ROGER PALÓS)

El desequilibri dels menys habituals

En una de les últimes rotacions de la primera meitat, Andreu Plaza va donar entrada a Joselito i Povill, inèdits fins al moment, per tractar de sacsejar un partit massa plàcid pels seus rivals. Els canvis van donar resultat i, en un canvi de ritme marca de la casa de Joselito, el gadità va desfer-se del seu marcador i va cedir a Povill perquè posés l’empat al marcador definint amb violència per l’escaire del pal curt.

La primera diana en lliga del jugador format a la pedrera li va donar ales i va poder capgirar el partit instants després, però un defensa bètic va allunyar la pilota sobre la mateixa línia de gol. El Betis, no obstant això, mai va perdre la cara al partit i va obligar a lluir-se a Dídac en diverses ocasions abans del pas pels vestuaris.

Un Barça més ambiciós

Malgrat que el guió del partit no va canviar massa en la represa, el Barça va saber fer un pas endavant i posicionar-se com a clar dominador del matx. Andreu Plaza va seguir apostant per aquells jugadors menys habituals que tan bona resposta li havien donat a la primera meitat i Joselito va fregar el segon només sacar de centre amb un xut des del seu camp que va agafar al porter rival descol·locat. Enmig del domini blaugrana, el Betis va posar l’ai al cor dels aficionats culers en una passada d’Ivi a boca de gol que Elias no va contactar pels pèls.

El públic del Palau, amb la inestimable col·laboració dels Dracs, pressionava i el Barça ho seguia intentant amb més cor que bon joc. A 10 minuts pel final, un xut de Joselito a la sortida d’un córner va estavellar-se al pal per tornar a posar la por al cos dels andalusos i el partit, un cop més, el va desencallar una genialitat de Dyego. L’ala brasiler va driblar al seu marcador amb un gran detall de qualitat i va definir amb un xut ras des de dins l’àrea davant la sortida del porter.

Povill intenta recuperar una pilota protegida per Burrito. (ROGER PALÓS)

Minuts de patiment

El Barça ja manava al marcador, però el resultat era massa just per no acabar patint als darrers minuts. El Real Betis va optar pel porter-jugador a quatre minuts pel final i va tenir l’empat en un xut potent de Ruben que va treure Dídac del mateix escaire. El Barça es va saber defensar bé malgrat les baixes d’Adolfo i Lozano, imprescindibles en aquests escenaris, i va acabar sentenciant amb un gol de Coelho de camp a camp.

Després d’una victòria anímicament important pel conjunt culer, Povill i Coelho van ratificar la confiança de l’equip per emportar-se el títol de lliga davant les nostres càmeres:

Bernat Povill: "El vestuari estava fotut, però aquesta victòria ens ha ajudat també a oblidar la Champions"

André Coelho: "No servirà de res que els altres equips perdin partits, si nosaltres no guanyem els nostres"