Roger Serrano: "La temporada és històrica, però no ens conformem amb això"

Entrevista a l'ala barceloní del Llevant abans del primer partit de semifinals del Play-off.

Roger Serrano està vivint la seva primera temporada a les files del Llevant. (LEVANTE UD FS)

Roger Serrano (Barcelona, 15-1-1991), és actualment futbolista del Levante UD. Format a la pedrera del Barça des dels catorze anys, va passar per les diferents categories inferiors del club, abans de fer el salt al Barça B i marxar al Ribera Navarra. Després de dues campanyes excepcionals a Tudela, va tornar al club de la seva vida per jugar quatre temporades sota les ordres d'Andreu Plaza fins que, aquest estiu, va fitxar pel Llevant. Fan declarat de Marquinho i Alemao, diu que les seves millors armes són el joc associatiu, la lectura del joc i la pressió alta en defensa.

Expliques que amb cinc anys et va seduir el futbol sala i vas demanar als teus pares que t’hi apuntessin. Tanmateix, la majoria de referents que devies tenir en aquella època eren de futbol 11. Per què vas tirar pel futbol sala?

Quan era petit, en realitat, tampoc sabia diferenciar massa el futbol del futbol sala. Jo el que volia era jugar a pilota, que era el que feia al pati. Quan anava de casa a l’escola sempre passava per davant d’una escola on feien futbol sala a la tarda i jo em volia apuntar. Quan vaig fer sis anys m’hi van apuntar i sí que és veritat que vaig tenir l’oportunitat d’anar a la Damm amb nou anys i a l’Espanyol amb dotze, però tampoc tenia un especial interès a jugar a futbol. Llavors, quan amb catorze anys em va fitxar el Barça, ja ho vaig tenir del tot clar.

Un cop arribes a la màxima categoria, com d’important és el pas per Ribera Navarra pel teu creixement?

Crec que tots els passos que he fet han estat importants. Jugar amb el Barça B a Segona Divisió va ser important, perquè passar del juvenil al primer equip és un pas massa gran. Anar al Ribera va ser clau perquè suposava debutar a Primera Divisió, competir, viure d’això i madurar com a persona, ja que mai havia anat a viure lluny de casa.

Recomanaries als nanos de la pedrera del Barça o altres equips grans anar-se’n cedits a altres clubs per gaudir de més minuts?

Sí, per descomptat. Per exemple, aquest any li ha passat al Bernat Povill. Crec que és massa jove per estar tants minuts sense jugar. És clar que tots els de la pedrera del Barça volen estar al primer equip, però necessites minuts, confiança i agafar responsabilitats. Jo vaig anar al Ribera, ens vam classificar per la Copa i pel Play-off i l’entrenador confiava en mi. Sobretot vaig aprendre a competir perquè a les categories inferiors del Barça quasi sempre guanyes i, en canvi, a l’elit entens que si no defenses bé no jugues.

Quan tornes al Barça després de la cessió, és Andreu Plaza qui et truca per dir-te que et vol al seu equip o són els responsables de l’àrea esportiva?

El que volia que hi anés era l’Andreu, que ja l’havia tingut al B, i el Txus hi estava d’acord.

Com valores el teu pas pel Barça?

El primer any va ser espectacular, vaig jugar molt, sent important en molts partits i, fins i tot, marcant l’1-1 a la final de la lliga, que ens feia entrar a l’eliminatòria. Va ser molt maco. A la segona temporada, vaig estar quatre mesos lesionat i, després, l’Andreu va perdre una mica la confiança en mi. El tercer any tampoc va ser gaire bo per la mala dinàmica de l’any anterior. I l’últim, el de la pandèmia, crec que vaig fer molt bona temporada. Es van lesionar Esquerdinha i Ferrao, em van posar de pivot i vam guanyar la Copa d’Espanya. En línies generals, m’ha servit d’aprenentatge per moltes coses, sobretot mentalment, i he jugat amb els millors jugadors del món. Crec que hauria pogut jugar més, però estic content d’haver estat quatre anys al Barça.

En un vestuari amb tantes estrelles com el del Barça, creus que es valora més a certs jugadors per la seva trajectòria que pel seu rendiment immediat al club?

Hi ha de tot; hi ha jugadors que els fitxen pel nom i, d’altres, pel què creuen que poden aportar a la plantilla. És evident que el Barça ha de tenir els millors jugadors, per alguna cosa és el millor equip del món, però penso que es podria confiar més en la gent de casa. Aquest any, per exemple, jugadors com el Tolrà, el Pol Pacheco o el Sepe han estat molt importants en equips que estan a dalt. La meva filosofia, tal com entenc jo el Barça, que sóc soci des que vaig néixer, és que s’ha de tenir jugadors de la pedrera juntament amb els millors jugadors del món.

Roger Serrano és soci del Barça des que tenia dos mesos. (FC BARCELONA)

Com era la relació amb Andreu Plaza? Era massa paternalista amb les estrelles?

L’Andreu, com cada entrenador, té la seva forma de portar el grup. Sí que és veritat que hi ha alguns jugadors amb els quals confia cegament, però, per exemple, quan el vam tenir al Barça B, el Marc Tolrà i jo també érem d’aquests jugadors. El primer equip també va decidir portar-lo així i tampoc és que li anés malament. Cada entrenador fa el que pot.

Com és la convivència amb tants 'cracks'?

Jo havia estat bastants anys pujant del Barça B, entrenant gairebé cada dia amb un equip que ho guanyava tot. És veritat que en aquella època era un nen que pujava, amb molta il·lusió, però quan vaig tornar després del pas per Navarra estava ben integrat i sabia com funcionava l’equip. I la veritat és que no va ser difícil, tothom ho donava tot perquè hi hagués un bon grup i fèiem molta pinya.

La decisió de no renovar i marxar al Llevant és bilateral, teva o del club?

Des del club, no em van oferir renovar i vaig tenir l’oferta del Llevant. No m’ho vaig pensar massa perquè era un dels equips que més em motivava. També vaig parlar amb l’entrenador i el director esportiu, que em van explicar la idea que tenien per aquest any per la plantilla. També té darrere un club de futbol, que et dóna una certa seguretat, i es veia que volien seguir invertint en el futbol sala per formar un bon equip. A més, és una ciutat que m’agrada i no vaig dubtar en fitxar pel Llevant.

Ha superat les teves expectatives aquesta primera temporada?

Des del primer moment, havíem parlat que el nostre objectiu era millorar els números de l’any anterior. Ens hem classificat per la final a quatre de la Copa del Rei, que el darrer any no s’havia aconseguit; l’anterior no s’havia arribat a semifinals de la Copa d’Espanya i aquest any sí; i en Lliga crec que hem fet la millor fase regular de la història del Llevant quedant cinquens, anant pràcticament tota la lliga primers i ara ens estem jugant el pas a la final del Play-off. La temporada és històrica pel Llevant, però no ens volem conformar amb això.

Com és Diego Ríos?

És un malalt del futbol sala, viu per això, li agrada molt. M’ha sorprès i estic content amb com gestiona el grup i com són els entrenaments. És l’entrenador que més em recorda al Cani, l’Albert Canillas, que ara és entrenador de la sub 21 espanyola, i que sempre he dit que ha estat l’entrenador amb qui més he gaudit. També és un entrenador jove, deuen ser la nova fornada d’entrenadors que ho tenen tot més controlat: el joc, l’estratègia, els rivals… Una mica a l’estil Guardiola!

Això significa moltes més hores de tàctica?

Nosaltres fem molt vídeo, tenim els rivals bastant estudiats i veiem anàlisis tan nostres com del rival. Això són coses que de vegades cansen una mica (riu), però s’han de fer i està funcionant. A mi em fa gràcia quan diuen que ara tècnicament els jugadors no són tan bons com abans. Jo penso que ara es defensa molt més, físicament els jugadors són molt forts i és més difícil regatejar-los. Crec que tècnicament segueixen sent molt bons, però el que ha pujat és el nivell físic i tàctic dels equips.

Roger Serrano perseguint la pilota en l'enfrontament de quarts contra el Cartagena. (LEVANTE UD FS)

Com us ha ajudat aquesta victòria tan convincent contra el Cartagena a recuperar les bones sensacions després d’un darrer tram de lliga bastant fluix?

Som l’únic equip que només ha necessitat dos partits per classificar-se, hem tingut més temps per descansar i quan s’aconsegueixen coses així obtens aquest punt més de motivació. Ara estem a semifinals, tenim més a prop una lliga que és molt complicada de guanyar si ets un equip fora dels tres grans favorits i l’enfrontem amb moltes ganes i il·lusió.

Què et sembla el Valdepeñas com a rival?

Han aconseguit entrar a play-off a l’última jornada amb un empat contra O Parrulo, ens van guanyar a nosaltres al penúltim partit i crec que arriben en un bon moment. A casa seva són molt difícils de guanyar, ho han demostrat durant tota la temporada i sobretot amb públic. Crec que serà una eliminatòria molt igualada i, al final, el que competeixi millor serà el que s’ho emportarà. Estem en un bon moment, ho hem demostrat contra el Cartagena i penso que si fem les coses bé ens podem plantar a la final.

El menor desgast en l’eliminatòria de quarts és un avantatge real o en aquestes altures de la competició ja pesa més l’orgull?

Crec que és un avantatge real perquè portem una quantitat de partits molt gran a les cames i haver tingut una setmana per recuperar-nos d’aquests dos partits contra Cartagena ens ha anat molt bé. L’eliminatòria ha estat duríssima perquè és un dels millors equips en atac i ens ha desgastat molt defensivament. Ens ha anat molt bé tenir aquests dies perquè, en canvi, el Valdepeñas ha jugat tres partits en una setmana, té tres jugadors lesionats… L’orgull, al final, et dóna un plus, però quan veus que les cames no tiren, et venen els fantasmes i això pot ser un punt clau. Serà vital guanyar el primer partit per aprofitar-nos d’aquesta debilitat del rival.

Seria motiu d’orgull per Roger Serrano, Tolrà, Rivillos, Rafa Usín… que no vau ser pedres angulars del projecte del Barça als vostres darrers anys, guanyar-los a una hipotètica final?

(Bufa) Sí, al final, a mi m’és igual contra qui sigui. Nosaltres treballem per guanyar la lliga i està clar que els sentiments estan allà, però nosaltres ens devem al club que ens paga i pel qual també hem format una família dins de l’equip. Si arribo a la final, m’és igual si és contra el Barça o contra el Palma perquè el que volem és guanyar i tot el que vingui, benvingut serà.