El Barça sobreviu a l'infern per acabar guanyant

El FC Barcelona resisteix a un gol prematur, un altre de penal i tres expulsions en contra per acabar vencent a l’Inter Movistar (5-2). L’equip apel·la a l’èpica d’un Palau que va mostrar un suport inestimable al llarg de tot el partit i segella el pas a semifinals.

Eufòria desfermada després del gol de la victòria de Matheus. (ROGER PALÓS)

El Barça és el darrer semifinalista de la LNFS després de guanyar un duel a tot o res contra l'Inter Movistar que va tenir de tot. Els culers van haver d'exhibir la seva millor versió per remuntar a la primera meitat i tot el seu orgull per fer-ho a la segona. Després de tres partits ajustadíssims contra l'equip madrileny, els blaugranes es veuran les cares a la propera ronda amb el Palma Futsal.

Desconnexió inicial

A la prèvia del matx, el Barça retia homenatge a Andreu Plaza; el seu segon, Miguel Andrés; i el mànager de la secció, Txus Lahoz, després que el club anunciés que aquesta seria la seva darrera temporada al capdavant de l’equip. Una sonora ovació del Palau donava una certa aura de comiat a un partit que havia de ser tot el contrari. Encara estava aplaudint Daniel sobre la pista quan es va trobar dues samarretes verdes davant seu, va perdre la pilota i Pola va marcar a porteria buida. L’Inter s’avançava al cap de nou segons.

Com al primer partit de la sèrie, l’Inter es posava per davant al primer minut i el Barça hauria de remar a contracorrent durant tot el matx. Andreu Plaza va tardar menys de dos minuts a demanar el primer temps mort per tapar la ferida d’un Barça descol·locat que seguia concedint ocasions amb errors impropis dels seus jugadors. Però els blaugranes comptaven amb un ambient infernal liderat pels Dracs que va ajudar a aixecar l’equip d’una revolada.

Intents de reacció

Aicardo va ser el primer a incomodar Jesús Herrero amb una recuperació prop de l’àrea rival, Marcenio ho va intentar després d’un teva-meva amb Ferrao i Adolfo no afinava amb l’esquerra. Tot i el domini blaugrana, l’Inter seguia traient suc dels errors i les imprecisions de l’equip d’Andreu Plaza i va fer lluir a Dídac en més d’una ocasió. El porter d’Arenys no era tan sols l’últim defensor del Barça, també el primer atacant amb les seves conduccions fins a l’alçada de la línia divisòria, que desconcertaven un Inter incapaç de contrarestar-les.

La segona rotació del Barça, formada per Coelho, Ximbinha, Adolfo i Esquerdinha, va ser una font de perill constant durant la primera meitat i amenaçava cada cop més amb l’empat. Ximbinha va posar a prova els reflexos d’Herrero al refús d’un córner i Coelho ho intentava sense èxit arribant per sorpresa des de segona línia. Ferrao també era tot un maldecap per la defensa d’Inter, però els culers seguien sense obtenir la recompensa pel seu esforç. El Barça manava al camp i l’Inter al marcador.

Un porter per a tot

Però la millor arma ofensiva del Barça ahir no anava de blaugrana i els culers van encomanar-se a Dídac Plana per obrir la llauna. En la seva enèsima conducció a l’atac, va filtrar una passada entre línies a Esquerdina, que va combinar amb Coelho perquè firmés l’empat a u sense oposició. El Palau era una olla de pressió que es va escalfar encara més quan, en la jugada posterior al gol, els àrbitres van assenyalar la sisena falta contra el Barça. Però els culers tenien un home sobre la pista tocat per una vareta i Dídac va endevinar les intencions d'Eric Martel per aturar el seu xut des dels 10 metres.

Els jugadors del Barça celebren el gol d'Andre Coelho. (ROGER PALÓS)

Al fil del descans, la perseverança del Barça i la fe de Ferrao van donar el segon. El pivot de Chapecó va rescatar dues vegades consecutives la pilota sobre la línia de fons, Marcenio va perllongar la jugada a l’altre costat i Aicardo va marcar xutant en segona instància. Adolfo va poder augmentar distàncies en la darrera jugada, però li va mancar un segon de rellotge per apropar-se uns metres més a Herrero abans de xutar perquè sonava la botzina.

Segona meitat de taquicàrdia

La segona part va ser un continu repertori de nervis, ràbia, èxtasi i desconsol com poques vegades s’ha vist en la història d’aquest esport. Quatre expulsions, quatre dianes, dos gols anul·lats i un penal en van ser els ingredients. Als quatre minuts de la represa, va arribar la primera jugada per la discòrdia. Coelho va desviar un xut d’Adolfo al fons de la xarxa, però els àrbitres van anul·lar el gol per unes mans del portuguès molt discutides pel Palau. Mentre el conjunt blaugrana celebrava el gol, Herrero va sorprendre traient ràpidament la falta amb un xut de camp a camp que els àrbitres tampoc van permetre que pugés al marcador.

Coelho, Esquerdinha i Dídac es lamenten de l'expusió d'Adolfo, que s'intenta excusar als àrbitres. (ROGER PALÓS)

Les decisions arbitrals van encendre a tots dos equips, que se sentien perjudicats per una mateixa jugada. El partit va pujar de graus i decibels, però tan sols era un entrant del què venia a continuació. Adolfo va aturar teòricament amb el braç un xut dels rivals i els àrbitres van assenyalar penal i van expulsar al colomenc. Els culers no s’ho podien creure. Dídac va desviar el xut en primera instància, però Sadise va esmenar el seu error aprofitant el rebot per marcar l’empat. Gerra d’aigua freda pel Barça.

Incendi al Palau

Tanmateix, poc es pensava el quòrum blaugrana que aquesta jugada cauria tan de pressa en l’oblit. En la disputa següent, Daniel va fer una entrada per darrere a un jugador rival i l’equip arbitral va ensenyar una segona targeta vermella encara més rigorosa que l’anterior. La crispació es va apoderar del Palau, es van sentir càntics unànimes de rebuig als àrbitres i Andreu Plaza també va enfilar el camí cap als vestuaris després de perdre els papers.

Daniel és expulsat davant la incredulitat del mateix jugador i dels aficionats. (ROGER PALÓS)

Mitja eliminatòria estava en joc durant els dos minuts amb inferioritat numèrica. El Barça va treure el caràcter de campió i, amb l’ajuda del Palau, va resistir sense encaixar cap gol. Sobreviure a l’infern va donar ales al Barça. El camp semblava que es començava a inclinar en direcció a la porteria d’Inter i una gran triangulació blaugrana va ser culminada subtilment per un Matheus gairebé inèdit per avançar de nou als seus. El Palau queia a trossos.

L’estocada final

Als últims minuts les forces van començar a minvar i els jugadors van haver de recórrer a l’orgull per seguir lluitant. Actors secundaris com Joselito o Povill van entrar al camp per donar aire als cracks, completament fosos. L’interista Eric Martel va ser expulsat per doble groga per un cop de colze sobre la cara de Joselito. El Barça va atacar sense pressa durant el primer minut de superioritat i va prémer l’accelerador després per marcar el quart, també obra de Matheus.

Inter va apostar pel joc de cinc als darrers minuts, però aquest cop li va sortir creu. A la primera jugada, Dídac va blocar la pilota, va projectar a Ximbinha a la contra i Marcenio va marcar el cinquè. El Palau ho celebrava i enfonsava una mica més a un rival completament derrotat. El Barça no va patir per mantenir el resultat als últims minuts i va poder celebrar la gesta, aquest cop sí, amb el caliu de tots els aficionats.